El concepte de “Rebuig d’implant dental” és un concepte que hem de matisar, ja que encara que popularment és el terme emprat per quan es produeix una fallada d’un implant, és un terme incorrecte des d’un punt de vista científic.

Què és un implant dental?

L’ implant dental és una estructura de titani que presenta unes espires que encara que puguin semblar llises en realitat estan gravades amb làser per oferir una millor adaptació a l’os.

Aquest implant que es col·loca a l’interior de l’os on cal substituir una peça dental està composta d’un material que és el titani, el qual s’ha demostrat d’una manera científica que en condicions
acuradament controlades es pot “integrar” en l’os viu sense cap tipus d’inflamació dels teixits que l’envolten.

Tipus d'implants dentals

A aquesta relació de la superfície del titani amb les cèl·lules òssies és el que s’anomena osteointegració, de manera que el cos accepta a aquest implant com si fos una part d’ell, creant-se una espècie de soldadura biològica entre l’implant i l’os.

De fet el nom correcte de l’implant dental és el del’implant osteointegrat. Per tant no cal confondre el concepte rebuig con el de fallada d’aquesta integració. Actualment aconsegueix un índex d’èxit d’integració de l’implant dental del 99%.

Llavors … Poden els implants dentals ser rebutjats per l’organisme?

La decisió d’un implant dental o mal anomenat rebuig no es produeix per una reacció immunològica del nostre cos davant l’implant com podria succeir en l’empelt d’un òrgan no biocompatible. La decisió de l’implant s’ha de buscar en altres factors:

  • Mala qualitat del material empleat, la puresa del titani no és la correcta (compte amb ofertes d’implants que no estan contrastats científicament).
  • Fallada en la col·locació de l’implant, per exemple no haver tingut en compte el tipus d’os, sobreescalfament de l’os, falta de mesures higièniques etc.
  • Mala avaluació del pacient com el fet de presentar hàbits tòxics com tabaquisme, alcoholisme o malalties generals com la diabetis mellitus o malalties degeneratives, o l’ús de fàrmacs
    que fan que l’os presenti problemes a empeltar com els bifosfonats, etc.

Característiques del rebuig d’un implant dental

  • No es produeix una correcta integració de l’implant amb l’os.
  • Generalment no presenta dolor de manera que la detecció precoç del procés és important i obliga a controls exhaustius.
  • Moltes vegades el primer símptoma és una mobilitat indolora de l’implant o una lleugera molèstia a pressionar.

Conclusions en referència al rebuig dels implants dentals.

La incidència de la integració és baixa, al voltant del 2% dels casos. En cas de succeir es pot col·locar un altre implant i controlar la seva integració, el fet que falli un no implica en cap cas que no es pugui substituir amb un altre.

Tenir en compte que els pacients diabètics, fumadors o que prenguin algun tipus de fàrmac té més possibilitats de presentar una fallada dels implants dentals.